En una situació de crisi econòmica com l’actual, la gent pensa en sobreviure de la manera que sigui i molts cops deixa de defensar els seus drets bàsics.
Jo sóc dona i sóc jove. Moltes noies de la meva generació, només pensen en mantenir el seu lloc de treball com sigui, o aconseguir-ne un encara que es trobi en una situació laboral on els seus drets com a treballadora siguin oblidats per no tenir conflictes laborals. Continua llegint
S’apropa el final del curs escolar i miro enrere per fer balanç del que han estat gairebé 8 mesos de compartir classes i algunes estones d’oci amb els companys i companyes del màster.
Quan vaig decidir matricular-me en aquest curs, era conscient del temps que hauria de dedicar-li i no tenia gaire clar que fos capaç de compaginar-ho amb la meva dedicació política i la meva vida personal. Tot i així em vaig tirar a la piscina, convençuda de que, si bé pot ser no podria seguir al 100% el curs, de ben segur que alguna cosa aprendria.
Ara que encetem la recta final, no puc més que sentir-me satisfeta d’haver aprofitat al màxim una oportunitat d’aprenentatge i d’establir relacions amb els companys com aquesta. Continua llegint
Gràfica publicada per elpais.com
S’acaba de publicar l’avanç del baròmetre del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) del mes de maig i els resultats que mostra són del tot preocupants.
El pessimisme generalitzat envers la situació econòmica és el principal punt a destacar. L’atur apareix com el principal problema per a la majoria dels espanyols, seguit dels problemes de tipus econòmic, la corrupció i el frau, i els polítics, els partits i la política en general. Segons aquest estudi, el 90% dels enquestats opinen que la situació econòmica actual és dolenta o molt dolenta, i més del 75% creu que aquesta no haurà millorat d’aquí a un any. Continua llegint
Fa temps que es parla sobre les participacions preferents als medis, i centenars de milers d’afectats han manifestat la seva indefensió davant d’un abús tan brutal per part de les entitats bancàries, què van aprofitar-se indiscriminadament de la confiança dels seus clients.
Al mes de març el govern espanyol va a provar el Reial decret llei 6/2013 de protecció als titulars de determinats productes d’estalvi i inversió i altres mesures de caràcter financer. El mateix dia, el FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria) va aprovar els fulls de ruta per al bescanvi de les participacions preferents i deute subordinat, de bancs nacionalitzats o que requereixin d’ajudes públiques (Bankia, Catalunya Banc i Novagalicia Banco), en accions d’aquestes entitats. Però el que suposadament hauria de servir per protegir als afectats el que fa és perjudicar-los encara més. Continua llegint
Ahir llegíem als mitjans que uns quants estudiants van ignorar al Sr. Ministre Wert durant l’entrega dels premis de Final de carrera, van pujar, van recollir el premi i no el van saludar.. i el Ministre encara feia cara de no entendre res, aquí podeu veure el vídeo:
I jo li dic al Sr. Ministre Wert, encara et preguntes per què? Encara algú es pregunta per què?
L’Economia social i solidària és un moviment socioeconòmic basat en valors i principis orientat a la construcció d’una economia centrada en les persones, en el seu desenvolupament integral i el fenomen de les pràctiques de cooperació i solidaritat dins de les comunitats.
L’economia social i solidaria està al servei de les persones, ha de proveir de forma sostenible, les bases materials per al desenvolupament personal, social i ambiental de les persones. Amb l Economia social no es busca l’enriquiment personal, si no que es un model econòmic alternatiu al capitalisme, es basa en la idea de solidaritat i cooperació i la seva màxima es millorar la qualitat de vida de les persones.
La caixa finlandesa: Why Finnish babies sleep in cardboard boxes
(…) the box is a symbol. A symbol of the idea of equality, and of the importance of children.
La caixa és un símbol, seria la traducció literal de la negreta. És un símbol de la lluita per l’equitat. Aquesta capsa gran no ve buida: és un paquet de maternitat ple d’objectes de primera necessitat per a nounats, que es dóna a totes les mares finlandeses, sense importar el seu nivell de renda. Continua llegint
Crec en una República com a model d’Estat, la monarquia està obsoleta, crec que no cal profunditzar en tots els escàndols de la casa Reial ja que tots els coneixem.
No podem continuar permetent que una monarquia sigui la que mantingui la nostra democràcia, una monarquia no és democràtica ja que el cap d’Estat està imposat i no ha estat elegit pel poble, jo vull ser lliure de poder Elegir el cap d’Estat que millor em representi, amb una monarquia m’he de conformar.
Perquè la idea d’una República Federal sembla tan irreal encara? Mica en mica, anem sent més conscients que Espanya necessita un canvi, no podem tornar enrere a una Espanya centralista sense reconeixement de les nacions com pretén l’actual govern del PP. Tampoc ens podem permetre la idea que Catalunya trenqui definitivament amb Espanya. La idea del federalisme no és tan nova com alguns pensen, una altra cosa és com ha jugat el PSC el paper del Federalisme, però jo no podria entendre una Espanya Federal sense que fos una República. Continua llegint
Avui dia sentim qui proclama grans discursos sobre igualtat i conciliació, sabent molts de nosaltres que son paraules buides. Més enllà d’etiquetes sota les que s’aixopluguen aquestes veus, hem de saber discernir aquells homes i dones que Sí creuen que TOTS SOM IGUALS MALGRAT LES NOSTRES DIFERÈNCIES, que una societat basada en la igualtat social, laboral, jurídica i econòmica és una societat possible. Una societat on feminisme és igualtat i masclisme, tot el contrari. Una societat on ella guanya el mateix sou que ell per la mateixa feina, on ella no està sotmesa a ell per imposició divina, on ella i ell dediquen les mateixes hores a les tasques domestiques i de cura i on ella deixa de morir en braços d’ell.
I com s’aconsegueix aquesta societat? El major problema és aconseguir canviar la tradició, els rols, la idea preconcebuda que uns quants son posseïdors d’uns privilegis que s’entenen com a drets sense ser-ho. Acceptar que les tasques de la llar són tasques de tots els que viuen a casa i no les obligacions d’uns quants, acceptar que les tasques professionals de cada membre d’aquests societat son necessàries i importants, acceptar que el simple fet de la teva naixença no ha de condicionar el teu futur; en definitiva acceptar per part dels privilegiats que tot allò que els fa sentir superiors no s’ho han guanyat i per tant, renunciar-hi.
Mentre el Partit Popular continua responsabilitzant el Govern anterior de tots els seus mals, i Convergència i Unió justifica la seva incapacitat política en el fet de no ser independents, i tant l’un com l’altre es mostren incapaços d’enfrontar-se als corruptes dels seus partits, arribem a la xifra rècord de 6.202.700 aturats.
A Catalunya hem estat entretinguts amb l’agenda secessionista marcada per Oriol Junqueras; una agenda titulada “dret a decidir” que evidencia el caos intern de Convergència. I és que algú en aquella “Casa Gran” haurà d’explicar per què era bona la moció que reconeixia unilateralment Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà al Parlament en “primera volta”, i als ajuntaments i a les diputacions, i no ho va ser al Congrés i al Parlament en “segona volta”.
Tinta Vermella 